Sentinella valencià Els moros han ancorat al port! Han arribat els pirates! Vilatans del Campello, ciutadans de tota condició: hem de fer front a l’enemic que en nom de falses promeses posarà el nostre poble en perill. Vingueu envanits a fer pinya! Fora els moros, fora, a la mar!
Ambaixador moro El salat ponent aparella la brava gent d’aquesta mar, heroica de tants trumfos de riba a riba sotmesa amb el sabre menat per mans de sang i vela. Hui el profit veem en l’illa de terra rica i tranquil·la, somni difícil que altres naus pagaren amb crescuda fe. Llei de mar és: hui lliberts, demà esclaus si no cadàvers. El tresor capital que tarda ja es guanyarà amb la memòria i l’audaç estela forjada en el ferro de Barba-roja. Oh terres amb tanta promesa! Salut a l’antiga palmera! Replegarem la fruita d’or amb l’estendard de mitja lluna que bé honora tot cabdill de Tànger a la turca terra. Que som amics de cor salat i dolç aroma d’odalisques amb els ulls de jasmí encesos, que per elles fem tals desitjos. Ja veig vençuda l’alta torre pel foc que han plorat les armes amb la llum de milanta bregues que la lluna han afamada. Quan hom demana una treva, guarnits d’unes mans ensagnades la baga del coll hem posada en el tou i temorenc poble. Vinguen les poderoses perles! I qui ha estat castell d’astúcia haurà bon rival amb nosaltres; esmolats pel sol de la guerra s’acreix més la color mora
i tots mesuren coll en forca. Per Al·là, el més gran, que m’inspire! hui és la meua la veu seua, ell menarà la nostra força com ens ha encoratjat tothora en tot el domini de terres o mars on arriba el vent. No hem anat mai de bell fondo, per les raons de mar anem on les nostres naus fan govern i diuen quina és la llei. Ah de la torre!
Sentinella valencià Alto, qui em crida?
Ambaixador moro Hòmens de la mar disposats a enraonar; coneguts d’orient a occident com a seguidors de Dragut i tan gloriosos com Salah Rais.
Sentinella valencià Tal és Alí com Camalí… Quines intencions vos duen ací?
Ambaixador moro Saludar els vostres governants i parlamentar com ho fan els cavallers, anuncieu-me.
Sentinella valencià Ja veig el vostre llautó: Boca que traga fel no pot llançar mel.
Ambaixador moro Sentinella! Compliu vostra obligació i no en parlem més: Qui no escolta raons escoltarà el bastó.
Sentinella valencià Això és dir-li a u poc i ben dit… Ací arriba el nostre ambaixador.
Ambaixador valencià Que la Creu vos empare, missatger, si requeriu la nostra pau. Benvingut als dominis del Campello.
Ambaixador moro En el nom sagrat d’Al·là, el Déu misericordiós, adalil de la nostra flota, pau i salut vos desitge, bona fortuna i honors.
Ambaixador valencià Expliqueu la causa que vos ha dut ací. Ambaixador moro L’afany venturós ens veleja on la pluja és generosa i s’agermana de reialmes quan els pobles rompen fronteres i valiment nostre demanen de torres, ports, palaus i hortes. A oferir-vos vinc l’armada: vigoroses galeres, fustes, galiots i experts hòmens avesats a lluites fatals en què han defensat corones a la nostra causa fidels. Som habitants d’aquesta mar que ajunta grecs, catalans, berbers, francs o napolitans, marina gent que amb fortuna en l’escut nostre s’arrecera. Som navegants fets a mudar, accepteu el bescanvi nostre: vos oferim una armada que guia la Mediterrània, vos demanem pròdig botí, considereu-ho l’aranzel tal que despenen els prudents. Ja n’hem tingut tractes amb altres, germans són de terres veïnes: Orpesa, Castelló, Cullera, Peníscola, Palma, València, han acceptat un fur sensat. Vostra és ara la paraula que de bon juí amerada bé vetlarà per vostra casa.
Ambaixador valencià Crues paraules m’afalaguen en la vostra clara ambaixada: hàbils propostes i enganys no doblegaran el Campello. Continueu sent gent tossuda que malviviu de la gatada, teniu el ganivet convicte de delictes que esperen càstig. Vos he vist en la gosadia del noble soldat que no sou. Trempa la mar la vostra llengua de melindros que no convencen. Si cansats esteu de galera i abordatges perillosos, ací trobareu pau i terres, un Regne honest que es governa, amb València sobirana, fidel als furs del gran rei Jaume. Tenim faena, bons costums que acullen tot foraster i un bell idioma que ens canta i l’enteniment espavila. Som persones honestes ben avingudes en la pau i no tolerem perdularis ni cabiles de mal seient. No vegeu en mon parlament ni bonior ni covardia, sabrem tallar les mans hostils que volen confiscar-nos l’ordre. Cedir, ni un eixem volem davant propòsits de vilesa, perquè lo mal entra per lliures i, adolorit, ix per onces. A València, nostra pàtria, ens han promés força ballesters, soldats a cavall i queviures; no acovarden mai sagetes, ni calaveres ni argúcies, són fletxes d’aigua contra torres de renovada esperança. Tal és la conhort que ens anima per gavines al cel escrita. A barata de tal escarni, resistència valerosa ferma i segura com la teda; ço és consell de la prudència.
Ambaixador moro Dubte si és convenient mostrar tanta abundor d’orgull, teniu el Regne dividit, ben clevillat per les enveges i sacsejat pel contraban. La cremada dels nostres sabres va nafrar la Vila, Calp, Xàbia… la notícia va espantar, el perill el teniu a prop. Tothora hi ha traïdors que mudaran el colp de falç envers la seductora mar,
però, si voleu guerra, vinga’n! Propici sempre als bregats, posarem el destí en joc. Espereu-nos amb creus o llances, que duem el foc a les dents. Poble d’insensats pescadors! cal repensar-ne el resultat que encara es pot esmenar: la tràgica fi dels tossuts per un dolent consell venuts.
Ambaixador valencià Hi ha qui llepa en la boca i es mossega en la cua. Tal són les vostres amenaces, però, què fareu de la flota? són soldats, famolencs sicaris? Carnissers venuts a preu fet. Quina casta de gent és eixa? Quin cervell guia gent tan cega? Pensar convindria millor a pacificar nostra mar; la mar pels pescadors, la terra pels hòmens de bondat provada que s’agermanen per l’ofici en faenes de terra i mar. Llauradors, mariners, fusters, tots han de bregar com un puny. Al Fabraquer i al Ramellat i a tot paratge campeller defensarem la nostra llei.
Ambaixador moro La fatxenda vos trairà i prompte trobareu la pena a l’entaulat més indolent, si no tasteu abans el sabre que de fel i encesa sang eixugarà els vostres llavis que tempten massa temeraris la nostra roda de fortuna. Ja que preferiu honorar records inútils d’almogàver: Moriu, pobres desventurats! Trompes de guerra obriran l’alta flama dels bons moros, que dobleguen si no capolen vostra vana il·lusió. Pagareu dones i donzelles, i adolescents i fadrins que seran carn de les subhastes a les ciutats més afamades. Pacte o cadenes, decidiu!
Ambaixador valencià Cap llinatge de campellers no ha tingut el llaç al coll i no hem de ser-hi nosaltres. Confiem amb les nostres forces i tenim la clara creença que del Vinalopó al Xúquer acudiran soldats a temps.
Hisseu les veles i vogueu al paradís del qual canteu, que no volem desarrelats ni tramposos mercaders d’hòmens cegats pel vi, l’or i la tírria. Si bo no preneu mon consell, trobareu el foc i l’acer; ço és la darrera paraula, puix qui recull el bandoler dins de poc temps no té graner.
Ambaixador moro Ausades que sou atrevits i sabrem fer-vos-ho pagar; pel cel que guia els moros que besareu prompte la pols.
Ambaixador valencià Què espereu? apresseu les tropes, ens defensarem a peu i a cavall.
Ambaixador moro Si no n’heu aprés, encomaneu-vos a Déu.
Ambaixador valencià Dient-ho tu, com si ho diguera la xata de Finestrat. No ens acovardix la xusma.
Ambaixador moro Germans en Al·là! Germans de la mar! Soldadesca, a les armes! Que coneguen la malícia del turc, la torre serà nostra!
Ambaixador valencià Mare de Déu dels Desemparats, feu socors a la gent opresa. Visca la Mare de Déu! Visca el Poble Valencià! Visca el Campello!