(Toc d’atenció de les trompetes de
guerra,  per la banda de música.
El sentinella valencià és a la torre.)

SENTINELLA VALENCIÀ
Els moros han ancorat al port!

Han arribat els pirates!
Vilatans del Campello,
ciutadans de tota condició:
hem de fer front a l’enemic
que en nom de falses promeses
posarà el nostre poble en perill.
Vingueu envanits a fer pinya!

(Els festers del bàndol cristià criden:
Fora els moros, fora, a la mar!)

(L’ambaixador Moro s’hi acosta,
acompanyat del seu bàndol,
després d’un altre toc d’atenció
de trompetes de guerra que trenquen
els crits dels cristians.)

AMBAIXADOR MORO
El salat ponent aparella

la brava gent d’aquesta mar,
heroica de tants trumfos de riba
a riba sotmesa amb el sabre
menat per mans de sang i vela.
Hui el profit veem en l’illa
de terra rica i tranquil·la,
somni difícil que altres naus
pagaren amb crescuda fe.
Llei de mar és: hui lliberts,
demà esclaus si no cadàvers.

(Fa una pausa i avança unes passes
cap a la torre.)

El tresor capital que tarda
ja es guanyarà amb la memòria
i l’audaç estela forjada
en el ferro de Barba-roja.

Oh terres amb tanta promesa!
Salut a l’antiga palmera!

Replegarem la fruita d’or
amb l’estendard de mitja lluna
que bé honora tot cabdill
de Tànger a la turca terra.
Que som amics de cor salat
i dolç aroma d’odalisques
amb els ulls de jasmí encesos,
que per elles fem tals desitjos.

(L’ambaixador s’acosta més
a la torre, on roman el
sentinella valencià
.)

Ja veig vençuda l’alta torre
pel foc que han plorat les armes
amb la llum de milanta bregues
que la lluna han afamada.
Quan hom demana una treva,
guarnits d’unes mans ensagnades
la baga del coll hem posada
en el tou i temorenc poble.
Vinguen les poderoses perles!
I qui ha estat castell d’astúcia
haurà bon rival amb nosaltres;
esmolats pel sol de la guerra
s’acreix més la color mora
i tots mesuren coll en forca.
Per Al·là, el més gran, que m’inspire!
hui és meua la veu seua,
ell menarà la nostra força
com ens ha encoratjat tothora
en tot el domini de terres
o mars on arriba el vent.
No hem anat mai de bell fondo,
per les raons de mar anem
on les nostres naus fan govern
i diuen quina és la llei.

(Cap al sentinella Valencià, diu:)
Ah de la torre!

SENTINELLA VALENCIÀ
Alto, qui em crida?

AMBAIXADOR MORO
Hòmens de la mar

disposats a enraonar;
coneguts d’orient a occident
com a seguidors de Dragut
i tan gloriosos com Salàh Rais.

SENTINELLA VALENCIÀ
Tal és Alí com Camalí…

Quines intencions vos duen ací?

AMBAIXADOR MORO
Saludar els vostres governants

i parlamentar com ho fan els cavallers,
anuncieu-me.

SENTINELLA VALENCIÀ
Ja veig el vostre llautó:

Boca que traga fel
no pot llançar mel.

AMBAIXADOR MORO
Sentinella!

Compliu vostra obligació
i no en parlem més:
Qui no escolta raons
escoltarà el bastó.

SENTINELLA VALENCIÀ
Això és dir-li a u poc i ben dit…

Ací arriba el nostre ambaixador.

AMBAIXADOR VALENCIÀ
Que la Creu vos empare, missatger,

si requeriu la nostra pau.
Benvingut als dominis del Campello.

AMBAIXADOR MORO
En el nom sagrat d’Al·là,

el Déu misericordiós,
adalil de la nostra flota,
pau i salut vos desitge,
bona fortuna i honors.

AMBAIXADOR VALENCIÀ
Expliqueu la causa

que vos ha dut ací.

AMBAIXADOR MORO
L’afany venturós ens veleja

on la pluja és generosa
i s’agermana de reialmes
quan els pobles rompen fronteres
i valiment nostre demanen
de torres, ports, palaus i hortes.

A oferir-vos vinc l’armada:
vigoroses galeres, fustes,
galiots i experts hòmens
avesats a lluites fatals
en què han defensat corones
a la nostra causa fidels.
Som habitants d’aquesta mar
que ajunta grecs, catalans,
berbers, francs o napolitans,
marina gent que amb fortuna
en l’escut nostre s’arrecera.
Som navegants fets a mudar,
accepteu el bescanvi nostre:
vos oferim una armada
que guia la Mediterrània,
vos demanem pròdig botí,
considereu-ho l’aranzel
tal que despenen els prudents.
Ja n’hem tingut tractes amb altres,
germans són de terres veïnes:
Orpesa, Castelló, Cullera,
Peníscola, Palma, València,
han acceptat un fur sensat.
Vostra és ara la paraula
que de bon juí amerada
bé vetlarà per vostra casa.

AMBAIXADOR VALENCIÀ
Crues paraules m’afalaguen
en la vostra clara ambaixada:
hàbils propostes i enganys
no doblegaran el Campello.

Continueu sent gent tossuda
que malviviu de la gatada,
teniu el ganivet convicte
de delictes que esperen càstig.
Vos he vist en la gosadia
del noble soldat que no sou.
Trempa la mar la vostra llengua
de melindros que no convencen.
Si cansats esteu de galera
i abordatges perillosos,
ací trobareu pau i terres,
un Regne honest que es governa,
amb València sobirana,
fidel als furs del gran rei Jaume.
Tenim faena, bons costums
que acullen tot foraster
i un bell idioma que ens canta
i l’enteniment espavila.
Som persones honestes
ben avingudes en la pau
i no tolerem perdularis
ni cabiles de mal seient.

No vegeu en mon parlament
ni bonior ni covardia,
sabrem tallar les mans hostils
que volen confiscar-nos l’ordre.
Cedir, ni un eixem volem
davant propòsits de vilesa,
perquè lo mal entra per lliures
i, adolorit, ix per onces.

A València, nostra pàtria,
ens han promés força ballesters,
soldats a cavall i queviures;
no acovarden mai sagetes,
ni calaveres ni argúcies,
són fletxes d’aigua contra torres
de renovada esperança.
Tal és la conhort que ens anima
per gavines al cel escrita.
A barata de tal escarni,
resistència valerosa
ferma i segura com la teda;
ço és consell de la prudència.

AMBAIXADOR MORO
Dubte si és convenient
mostrar tanta abundor d’orgull,
teniu el Regne dividit,
ben clevillat per les enveges
i sacsejat pel contraban.
La cremada dels nostres sabres
va nafrar la Vila, Calp, Xàbia…
la notícia va espantar,
el perill el teniu a prop.
Tothora hi ha traïdors
que mudaran el colp de falç
envers la seductora mar,
però, si voleu guerra, vinga’n!
Propici sempre als bregats,
posarem el destí en joc.
Espereu-nos amb creus o llances,
que duem el foc a les dents.
Poble d’insensats pescadors!
cal repensar-ne el resultat
que encara es pot esmenar:
la tràgica fi dels tossuts
per un dolent consell venuts.

AMBAIXADOR VALENCIÀ
Hi ha qui llepa en la boca
i es mossega en la cua.
Tal són les vostres amenaces,
però, què fareu de la flota?
són soldats, famolencs sicaris?
Carnissers venuts a preu fet.

Quina casta de gent és eixa?
Quin cervell guia gent tan cega?
Pensar convindria millor
a pacificar nostra mar;
la mar pels pescadors, la terra
pels hòmens de bondat provada
que s’agermanen per l’ofici
en faenes de terra i mar.
Llauradors, mariners, fusters,
tots han de bregar com un puny.
Al Fabraquer i al Ramellat
i a tot paratge campeller
defensarem la nostra llei.

AMBAIXADOR MORO
La fatxenda vos trairà
i prompte trobareu la pena
a l’entaulat més indolent,
si no tasteu abans el sabre
que de fel i encesa sang
eixugarà els vostres llavis
que tempten massa temeraris
la nostra roda de fortuna.
Ja que preferiu honorar
records inútils d’almogàver:
Moriu, pobres desventurats!
Trompes de guerra obriran
l’alta flama dels bons moros,
que dobleguen si no capolen
vostra vana il·lusió.
Pagareu dones i donzelles,
i adolescents i fadrins
que seran carn de les subhastes
a les ciutats més afamades.
Pacte o cadenes, decidiu!

AMBAIXADOR VALENCIÀ
Cap llinatge de campellers
no ha tingut el llaç al coll,
i no hem de ser-hi nosaltres.
Confiem amb les nostres forces
i tenim la clara creença
que del Vinalopó al Xúquer
acudiran soldats a temps.
Hisseu les veles i vogueu
al paradís del qual canteu,
que no volem desarrelats
ni tramposos mercaders d’hòmens
cegats pel vi, l’or i la tírria.
Si bo no preneu mon consell,
trobareu el foc i l’acer;
ço és la darrera paraula,
puix qui recull el bandoler
dins de poc temps no té graner.

AMBAIXADOR MORO
Ausades que sou atrevits
i sabrem fer-vos-ho pagar;
pel cel que guia els moros
que besareu prompte la pols.

AMBAIXADOR VALENCIÀ
Què espereu? apresseu les tropes,
ens defensarem a peu i a cavall.

AMBAIXADOR MORO
Si no n’heu aprés,
encomaneu-vos a Déu.

AMBAIXADOR VALENCIÀ
Dient-ho tu,
com si ho diguera
la xata de Finestrat.
No ens acovardix la xusma.

(L’ambaixador moro es dirigeix cap
a el seu bàndol, desembeina el
sabre i l’enlaira amenaçant.)

AMBAIXADOR MORO
Germans en Al·là!
Germans de la mar!
Soldadesca, a les armes!
Que coneguen la malícia del turc,
la torre serà nostra!

AMBAIXADOR VALENCIÀ
Mare de Déu dels Desemparats,
feu socors a la gent opresa.
Visca la Mare de Déu!
Visca el Poble Valencià!
Visca el Campello!

(La banda de música toca l’himne convenient, hi ha una lluita a espasa entre capitans i ambaixadors d’un i altre bàndol, o bé se’n van disparant)

-FI-