Ambaixada Mora

AMBAIXADOR VALENCIÀ
Expliqueu la causa que vos ha dut ací.

AMBAIXADOR MORO
L’afany venturós ens veleja on la pluja és generosa i s’agermana de reialmes quan els pobles rompen fronteres i valiment nostre demanen de torres, ports, palaus i hortes.
A oferir-vos vinc l’armada: vigoroses galeres, fustes, galiots i experts hòmens avesats a lluites fatals en què han defensat corones a la nostra causa fidels. Som habitants d’aquesta mar que ajunta grecs, catalans, berbers, francs o napolitans, marina gent que amb fortuna en l’escut nostre s’arrecera. Som navegants fets a mudar, accepteu el bescanvi nostre: vos oferim una armada  que guia la Mediterrània, vos demanem pròdig botí, considereu-ho l’aranzel tal que despenen els prudents. Ja n’hem tingut tractes amb altres, germans són de terres veïnes: Orpesa, Castelló, Cullera, Peníscola, Palma, València,  han acceptat un fur sensat. Vostra és ara la paraula que de bon juí amerada
bé vetlarà per vostra casa.

AMBAIXADOR VALENCIÀ
Crues paraules m’afalaguen en la vostra clara ambaixada: hàbils propostes i enganys no doblegaran el Campello.

Continueu sent gent tossuda que malviviu de la gatada, teniu el ganivet convicte
de delictes que esperen castic. Vos he vist en la gosadia  del noble soldat que no sou. Trempa la mar la vostra llengua de melindros que no convencen. Si cansats esteu de galera i abordatges perillosos, ací trobareu pau i terres, un Regne honest que es governa, amb València sobirana, fidel als furs del gran rei Jaume. Tenim faena, bons costums
que acullen tot foraster i un bell idioma que ens canta i l’enteniment espavila. Som persones honestes ben avingudes en la paui no tolerem perdularis ni cabiles de mal seient.
No vegeu en mon parlament ni bonior ni covardia, sabrem tallar les mans hostils que volen confiscar-nos l’ordre. Cedir, ni un eixem volem davant propòsits de vilesa, perquè lo mal entra per lliures i, adolorit, ix per onces.
A València, nostra pàtria, ens han promés força ballesters, soldats a cavall i queviures;
no acovarden mai sagetes,ni calaveres ni argúcies, són fletxes d’aigua contra torres de renovada esperança. Tal és la conhort que ens anima per gavines al cel escrita.
A barata de tal escarni, resistència valerosa ferma i segura com la teda; ço és consell de la prudència.

AMBAIXADOR MORO
Dubte si és convenient mostrar tanta abundor d’orgull, teniu el Regne dividit,
ben clevillat per les enveges i sacsejat pel contraban. La cremada dels nostres sabres va nafrar la Vila, Calp, Xàbia… la notícia va espantar, el perill el teniu a prop. Tothora hi ha traïdors que mudaren el colp de falç envers la seductora mar, però, si voleu guerra, vinga’n! Propici sempre als bregats, posarem el destí en joc. Espereu-nos amb creus o llances, que duem el foc a les dents. Poble d’insensats pescadors! cal repensar-ne el resultat que encara es pot esmenar: la tràgica fi dels tossuts per un dolent consell venuts.

AMBAIXADOR V ALENCIÀ
Hi ha qui llepa en la boca i es mossega en la cua. Tal són les vostres amenaces, però, què fareu de la flota? són soldats, famolencs sicaris? Carnissers venuts a preu fet. Quina casta de gent és eixa? Quin cervell guia gent tan cega? Pensar convindria millor
a pacificar nostra mar; la mar pels pescadors, la terra pels hòmens de bondat provada que s’agermanen per l’ofici en faenes de terra i mar. Llauradors, mariners, fusters, tots han de bregar com un puny. Al Fabraquer i al Ramellat i a tot paratge campeller defensarem la nostra llei.

AMBAIXADOR MORO
La fatxenda vos trairà i prompte trobareu la pena a l’entaulat més indolent, si no tasteu abans el sabre que de fel i encesa sang eixugarà els vostres llavis que tempten massa temeraris la nostra roda de fortuna. Ja que preferiu honorar records inútils d’almogàver: Moriu, pobres desventurats! Trompes de guerra obriran l’alta flama dels bons moros, que dobleguen si no capolen vostra vana il·lusió. Pagareu dones i donzelles,
i adolescents i fadrins que seran carn de les subhastes a les ciutats més afamades. Pacte o cadenes, decidiu!

AMBAIXADOR VALENCIÀ
Cap llinatge de campellers no ha tingut el llaç al coll, i no hem de ser-hi nosaltres. Confiem amb les nostres forces i tenim la clara creença que del Vinalopó al Xúquer acudiran soldats a temps. Hisseu les veles i vogueu al paradís del qual canteu,
que no volem desarrelats ni tramposos mercaders d’hòmens cegats pel vi, l’or i la tírria.
Si bo no preneu mon consell, trobareu el foc i l’acer; ço és la darrera paraula, puix qui recull el bandoler dins de poc temps no té graner.