(L’ambaixador valencià,
acompanyat del seu bàndol
s’acosta al castell; toc d’atenció
Fanfarria; el sentinella és al castell, ocupat pel bàndol moro.)
AMBAIXADOR VALENCIÀ
Ahir van caure els meus valents,
que en lluita a cara o creu
l’ànima van donar a Déu
i el cos a mal contendent.
Reblides per núvols de cendra
hem vist la nostra rica terra,
l’agraïda mare mar de sempre
i la casa on ens van nàixer.
Campellers, que encara vibreu!
l’esperança al puny durem sempre!
L’altiva palmera que plora
i la trista desfeta clama
vinguda d’aquesta mar d’enveges,
haurà de ser el testimoni
de la nostra brega segura,
que contra tot dubte i pena
al jardí perdut durà pau
i justícia pels ingrats.
Serem persistents com les ones
retallant dia i nit la platja;
serem tempestat que rosega
tota duresa en la penya
per tal d’obrir portes a la mar.
Així, la nit del fracàs
en què sols murmuren infàmies
es tornarà foc marcial
i reverdirà l’ametler
sobre aquest pedregar eixut
al qual més ens arraïlem,
tan abraonats com l’espart
a la terra que coneix íntimament.
Cansats vilatans del Campello!
Amunt el cor, avant l’acer,
no és cap Hèrcules el turc,
i el gran brumit de les armes
és l´himne amb què vencerem
bé a la mar, o bé a l’arena.
Eixa és la fe i la flama
que deixaren als fills dels fills.
Hereus de sang valenciana
venim a redimir l’afront
que vol ara agenollar-nos
davant de tal bandositat
que devasta tot cel i terra.
No hem de témer caure esclaus,
ni més acovardits condoldre-se’n,
perquè els socors serem nosaltres
i el braç de la Mare de Déu
dirigint el clam que ressona
al Vincle, a la Condomina,
a Alacant, encesa de fúria,
al Xarco i Benimagrell,
on ens ajuntarem en pinya
per reballar el moro a la mar;
lluny per sempre del costat nostre
l’extorsionador i el pirata
que vol governar amb malícia.
(L’ambaixador valencià s’aproxima fins al castell, davant del sentinella moro.)
Sentinella!
SENTINELLA MORO
Qui viu?
AMBAIXADOR VALENCIÀ
València, pàtria meua.
SENTINELLA MORO
Què preteneu?
Quines intencions vos duen ací?
AMBAIXADOR VALENCIÀ
No t’estranyes, vencedor,
i crida el teu ambaixador
per tal que tinga a bé escoltar-me.
(El sentinella fa un senyal amb
el braç, ix l’ambaixador moro.)
AMBAIXADOR MORO
Què Al·là vos guarde,
i vos conhorte.
AMBAIXADOR VALENCIÀ
Bon jorn vos dóne Déu,
i que siga sempre al costat nostre,
davant el perill, davant la injustícia…
AMBAIXADOR MORO
Molt m’estranya la vostra traça,
a quin interés respon la visita?
Sou altiu de vindre ací,
però feu ús de la paraula
i acabarem quan de n’ans,
que moltes raons acurten el dia.
AMBAIXADOR VALENCIÀ
No et pregaré que t’acontentes
amb la glòria aconseguida
pel camí fet en la baralla,
ja que bravejar et veig d’orgull
i domines el meu alcàsser
que als teus seguidors dóna sostre;
gust que t’alabe i desaprove
perquè el meu poble no es conforma
ni minsament cedirà mai
el sòl que vos heu aturat
en el mal temps de la flaquesa.
Hem acabat, sí, però amb l’ànim
ben alt i els peus ben posats a terra.
No hi ha riu que no tinga eixida
ni valent que no s’empenyore
quan sent tanta amor pel que perd.
La ferida no consentida
el meu poble emmalalteix
que no troba dia en repòs
ni empar on poder calmar-se
davant tanta ruïna i pèrdua.
Nosaltres, que honor sentim,
tornarem la misèria vida
i hissarem les nostres barres
de roig i groc per sempre nobles
al castell que preneu injustament,
per bé que amb sabuda fama
fruit d’un estol de mala història
arreu del món força cantada.
Però haurà d’arribar el dia
en què deixareu la meua pàtria,
potser només això vos salve,
que se’n vagen tots els pirates
a la terra que els va fer nàixer,
als vaixells on es feren hòmens
sota el record de Barba-roja.
Bon temps ara és per partir
enllà de les fites nostrades,
o reconsiderar el fur
que altres gents tostemps han ben vist.
Això o l’encontre sagnant
al qual menarà la cobdícia
com a fi de la teua glòria.
La flamarada dels soldats
està ben forta i decidida:
fer front a la vida tot dret
i mai no viure agenollat.
El desdeny a la por és clar
i és clar l’afany del meu poble
digueu això al cabdill vostre.
Talment són els valencians,
i mil perills o amenaces
no minvaran mai el Campello,
no podreu fer-nos cap a arrere;
repenseu, per tant, què fareu.
AMBAIXADOR MORO
Ha, ha, ha, ha. (Somriu)
Sentiments força francs els vostres,
aguerrides intencions,
quimeres de glòria buida,
perquè és la raó de les armes
qui ens ha cenyit la corona
sobre la vila disputada,
on hui s’embellixen palmeres
i rics llimoners per nosaltres,
singulars sobirans i amos
que amorosits pel Campello
no projectem abandonar-lo
ni perdre’l per vana amenaça;
orgull ens dóna la victòria,
i vassallatge deureu sempre
als noms de Dragut i Salàh-Rais.
Bon consell vos convé encara
si més desastres no voleu:
coveu les nafres que teniu
amb paciència de sant,
invoqueu pietat profètica
i el cos trobarà conhort.
El desfet poble que dueu
arrossega l’amarg dolor
d’haver perdut el seu blasó
i carn de la pròpia carn
que ara doblega l’esquena
i fa feixuga la batalla.
De lluny hem vingut a Ibèria
i ha valgut fer-se a la mar.
Endemés, tindrem altre trumfo
si hi ha segures dues voltes,
ja que mesurar l’antull vostre
no amainarà els moros;
si en una ocasió,
amb créixens, vam véncer de sobres,
no vos desfarem en una altra?
No vulgueu ser el guanyador
i somniar en vella glòria
que val més perdre que més perdre.
Prudència sempre és amiga,
l’atorrollament enemic.
Alceu el camp i a refer-vos
que la nova llei heu d’admetre,
això és per mal que vos coste,
encara que no vos convinga.
AMBAIXADOR VALENCIÀ
L’única possible refeta
és rentar la sang i l’ofensa
amb més sang i a mort, si cal,
i a pel salvament de la vila
que en mans com les vostres, Déu sap
on devallarà la misèria.
Saps que per ben sentat que estigues,
que no pots caure mai no ho digues.
El foc escopit per les armes
que embrutaren calç i arena
ja mai obriran més clevills
sobre hòmens ni terra cuita.
No coneixereu vassallatge
ni poder sobre campellers;
de la ratlla de Guardamar
a Salses hi ha l’alerta
de barrar el pas i la gana
a veles de llenç recremat,
tal com veig que acabareu ara.
Hem encés ja el nostre nervi,
que no és cap antull ni bram,
sinó la dignitat d’un poble
que recuperarà la plaça
a què mai no hem abdicat.
AMBAIXADOR MORO
Parlar sense trellat és fàcil,
també pujar irreals torres,
però el bac pot ser instructiu,
i, a més, la tercera pedra;
tot per tastar l’amarg baladre
i voler collir l’esbarzer.
La maror ha de sufocar
el vostre ànim exaltat
i si no la meua guàrdia
vos durà a l’ocàs del temps:
la darrera nit dels valents,
els que creuen ser-ho tan sols
però no ho han pogut mostrar.
Mariners experts i soldats
enfurits vos esperaran
per a defensar el profit
de la pirateria gosada.
Als valencians de la Creu
els toca ja calar les veles,
que més val ser cap de sardina
que no la cua del pagell.
AMBAIXADOR VALENCIÀ
Bé sé jo que ho pagareu
i prompte serà, per ventura;
besareu la terra fangosa
de la sang dels vostres sicaris.
Des d’ací no hi ha cansera
quan cal desfer-vos el mal somni
oït d’alguna caragola
que desitjava espantar-vos.
Prepareu espases i fletxes,
que la pólvora és banyada,
la vostra, de tanta mentida:
fantasies i ambaixades
no són més que altres alardos,
mai es sap si és gros el nap
fins que s’ha descobert el cap.
Encomaneu-vos al profeta
i feu-li els ritus sectaris
que acostumeu a fer sempre,
perquè hui el plor serà llarg
per a eixugar-lo entre faixes
o cobrir-lo amb el barret.
Tenim la confiança alta,
ja ens arriben els reforços
de Mutxamel i Cabrafic,
Busot i llomes de Xixí,
i els gemecs es tornen crit
a la guerra i la revolta.
AMBAIXADOR MORO
Si voleu guerra, la tindreu,
si voleu sang, en tastareu,
si voleu hissar la senyera
serà com a mortalla vostra,
si voleu furtar-nos la plaça
no voreu més el trenc de l’alba.
Som i serem els sobirans
per damunt quisvulla monarca,
príncep o sultà o califa.
Coratge no en faltarà
per tal de tallar-vos el pas
i anegar-vos la llengua
que ja cansa i em mareja
d’oir-vos romanços cremats.
Aneu directes a morir,
ja vau caure i el cos pesa,
admireu l’últim sol de hui
si és que preferiu l’encontre,
i cenyiu-vos ben fort l’espasa
que trobareu pedra de marbre
amerada de vivor mora
que evitarà desfer la història.
AMBAIXADOR VALENCIÀ
Qui cau i s’alça no ha caigut;
i nosaltres ni hem caigut
ni demanem cap de les llàstimes.
Ben veritable és la força
i ben veritable és l’ànim,
com segura ja és l’ajuda
dels qui van derrocar Al-Azrak,
els alcoians, entre més valencians
que prompte tindreu davant.
AMBAIXADOR MORO
Soldats i guàrdies descalçats,
ni un ni mil, no espanten.
Veniu tots, vingueu-ne molts
que tots ho pagareu car.
AMBAIXADOR VALENCIÀ
Espereu-nos amb canons,
amb fones o amb espases,
ja parlarem d’arrogància…
AMBAIXADOR MORO
Veig, que prompte serà,
i m’alegre…
ja em cansen tantes raons,
la mar vos rentarà les llàgrimes.
AMBAIXADOR VALENCIÀ
La Mare de Déu dels Desemparats val!
Campellers que bé la voleu:
Sus i a la càrrega!
AMBAIXADOR MORO
Vos esperem.
Tornarem a ser vencedors.
Germans turcs i moros granadins,
berbers i morisma de cor valerós,
que les armes responguen!
(Disparen, hi ha una lluita a espasa entre capitans i ambaixadors d’un i altre bàndol, la banda de música toca una Marxa Crsitiana.)
-FI-