Ambaixador Valencià Ahir van caure els meus valents, que en lluita a cara o creu l’ànima van donar a Déu i el cos a mal contendent. Reblides per núvols de cendra hem vist la nostra rica terra, l’agraïda mare mar de sempre i la casa on ens van nàixer. Campellers, que encara vibreu! l’esperança al puny durem sempre! L’altiva palmera que plora i la trista desfeta clama vinguda d’aquesta mar d’enveges, haurà de ser el testimoni de la nostra brega segura, que contra tot dubte i pena al jardí perdut durà pau i justícia pels ingrats. Serem persistents com les ones retallant dia i nit la platja; serem tempestat que rosega tota duresa en la penya per tal d’obrir portes a la mar. Així, la nit del fracàs en què sols murmuren infàmies es tornarà foc marcial i reverdirà l’ametler sobre aquest pedregar eixut al qual més ens arraïlem, tan abraonats com l’espart a la terra que coneix íntimament. Cansats vilatans del Campello! Amunt el cor, avant l’acer, no és cap Hèrcules el turc, i el gran brumit de les armes és l´himne amb què vencerem bé a la mar, o bé a l’arena. Eixa és la fe i la flama que deixarem als fills dels fills. Hereus de sang valenciana venim a redimir l’afront que vol ara agenollar-nos davant de tal bandositat que devasta tot cel i terra. No hem de témer caure esclaus, ni més acovardits condoldre-se’n, perquè els socors serem nosaltres
i el braç de la Mare de Déu dirigint el clam que ressona al Vincle, a la Condomina, a Alacant, encesa de fúria, al Xarco i Benimagrell, on ens ajuntarem en pinya per reballar el moro a la mar; lluny per sempre del costat nostre l’extorsionador i el pirata que vol governar amb malícia. Sentinella! Sentinella Moro Qui viu?
Ambaixador Valencià València, pàtria meua. Sentinella Moro Què preteneu? Quines intencions vos duen ací?
Ambaixador Valencià No t’estranyes, vencedor, i crida el teu ambaixador per tal que tinga a bé escoltar-me.
Ambaixador Moro Què Al·là vos guarde, i vos conhorte.
Ambaixador valencià Bon jorn vos done Déu, i que siga sempre al costat nostre, davant el perill, davant la injustícia… Ambaixador Moro Molt m’estranya la vostra traça, a quin interés respon la visita? Sou altiu de vindre ací, però feu ús de la paraula i acabarem quan de n’ans, que moltes raons acurten el dia.
Ambaixador valencià No et pregaré que t’acontentes amb la glòria aconseguida pel camí fet en la baralla, ja que bravejar et veig d’orgull
i domines el meu alcàsser que als teus seguidors dóna sostre; gust que t’alabe i desaprove perquè el meu poble no es conforma ni minsament cedirà mai el sòl que vos heu aturat en el mal temps de la flaquesa. Hem acabat, sí, però amb l’ànim ben alt i els peus ben posats a terra. No hi ha riu que no tinga eixida ni valent que no s’empenyore quan sent tanta amor pel que perd. La ferida no consentida el meu poble emmalaltix que no troba dia en repòs ni empar on poder calmar-se davant tanta ruïna i pèrdua. Nosaltres, que honor sentim, tornarem la misèria vida i hissarem les nostres barres de roig i groc per sempre nobles al castell que preneu injustament, per bé que amb sabuda fama fruit d’un estol de mala història arreu del món força cantada. Però haurà d’arribar el dia en què deixareu la meua pàtria, potser només això vos salve, que se’n vagen tots els pirates a la terra que els va fer nàixer, als vaixells on es feren hòmens sota el record de Barba-roja. Bon temps ara és per partir enllà de les fites nostrades, o reconsiderar el fur que altres gents tostemps han ben vist. Això o l’encontre sagnant al qual menarà la cobdícia com a fi de la teua glòria. La flamarada dels soldats està ben forta i decidida: fer front a la vida tot dret i mai no viure agenollat. El desdeny a la por és clar
però no ho han pogut mostrar. Mariners experts i soldats enfurits vos esperaran per a defensar el profit de la pirateria gosada. Als valencians de la creu els toca ja calar les veles, que més val ser cap de sardina que no la cua del pagell.
Ambaixador Valencià Bé sé jo que ho pagareu i prompte serà, per ventura; besareu la terra fangosa de la sang dels vostres sicaris. Des d’ací no hi ha cansera quan cal desfer-vos el mal somni oït d’alguna caragola que desitjava espantar-vos. Prepareu espases i fletxes, que la pólvora és banyada, la vostra, de tanta mentida: fantasies i ambaixades no són més que altres alardos, mai es sap si és gros el nap fins que s’ha descobert el cap. Encomaneu-vos al profeta i feu-li els ritus sectaris que acostumeu a fer sempre, perquè hui el plor serà llarg per a eixugar-lo entre faixes o cobrir-lo amb el barret. Tenim la confiança alta, ja ens arriben els reforços de Mutxamel i Cabrafic,
Busot i llomes de Xixí, i els gemecs es tornen crit a la guerra i la revolta.
Ambaixador Moro Si voleu guerra, la tindreu, si voleu sang, en tastareu, si voleu hissar la senyera serà com a mortalla vostra, si voleu furtar-nos la plaça no voreu més el trenc de l’alba. Som i serem els sobirans per damunt quisvulla monarca, príncep o sultà o califa. Coratge no en faltarà per tal de tallar-vos el pas i anegar-vos la llengua que ja cansa i em mareja d’oir-vos romanços cremats. Aneu directes a morir, ja vau caure i el cos pesa, admireu l’últim sol de hui si és que preferiu l’encontre, i cenyiu-vos ben fort l’espasa que trobareu pedra de marbre amerada de vivor mora que evitarà desfer la història.
Ambaixador Valencià Qui cau i s’alça no ha caigut; i nosaltres ni hem caigut ni demanem cap de les llàstimes. Ben veritable és la força i ben veritable és l’ànim, com segura ja és l’ajuda dels qui van derrocar Al-Azrak, els alcoians, entre més valencians que prompte tindreu davant. Ambaixador Moro Soldats i guàrdies descalçats, ni un ni mil, no espanten. Veniu tots, vingueu-ne molts que tots ho pagareu car.
Ambaixador Valencià Espereu-nos amb canons, amb fones o amb espases, ja parlarem d’arrogància… Ambaixador Moro Veig que prompte serà, i m’alegre… ja em cansen tantes raons, la mar vos rentarà les llàgrimes.
Ambaixador Valencià La Mare de Déu dels Desemparats val! Campellers que bé la voleu: Sus i a la càrrega!
Ambaixador Moro Vos esperem. Tornarem a ser vencedors. Germans turcs i moros granadins, berbers i morisma de cor valerós, que les armes responguen
Ambaixador valencià Hi ha qui llepa en la boca i es mossega en la cua. Tal són les vostres amenaces, però, què fareu de la flota? són soldats, famolencs sicaris? Carnissers venuts a preu fet. Quina casta de gent és eixa? Quin cervell guia gent tan cega? Pensar convindria millor a pacificar nostra mar; la mar pels pescadors, la terra pels hòmens de bondat provada que s’agermanen per l’ofici en faenes de terra i mar. Llauradors, mariners, fusters, tots han de bregar com un puny. Al Fabraquer i al Ramellat i a tot paratge campeller defensarem la nostra llei.
Ambaixador moro La fatxenda vos trairà i prompte trobareu la pena a l’entaulat més indolent, si no tasteu abans el sabre que de fel i encesa sang eixugarà els vostres llavis que tempten massa temeraris la nostra roda de fortuna. Ja que preferiu honorar records inútils d’almogàver: Moriu, pobres desventurats! Trompes de guerra obriran l’alta flama dels bons moros, que dobleguen si no capolen vostra vana il·lusió. Pagareu dones i donzelles, i adolescents i fadrins que seran carn de les subhastes a les ciutats més afamades. Pacte o cadenes, decidiu!
Ambaixador valencià Cap llinatge de campellers no ha tingut el llaç al coll i no hem de ser-hi nosaltres. Confiem amb les nostres forces i tenim la clara creença que del Vinalopó al Xúquer acudiran soldats a temps.
Hisseu les veles i vogueu al paradís del qual canteu, que no volem desarrelats ni tramposos mercaders d’hòmens cegats pel vi, l’or i la tírria. Si bo no preneu mon consell, trobareu el foc i l’acer; ço és la darrera paraula, puix qui recull el bandoler dins de poc temps no té graner.
Ambaixador moro Ausades que sou atrevits i sabrem fer-vos-ho pagar; pel cel que guia els moros que besareu prompte la pols.
Ambaixador valencià Què espereu? apresseu les tropes, ens defensarem a peu i a cavall.
Ambaixador moro Si no n’heu aprés, encomaneu-vos a Déu.
Ambaixador valencià Dient-ho tu, com si ho diguera la xata de Finestrat. No ens acovardix la xusma.
Ambaixador moro Germans en Al·là! Germans de la mar! Soldadesca, a les armes! Que coneguen la malícia del turc, la torre serà nostra!
Ambaixador valencià Mare de Déu dels Desemparats, feu socors a la gent opresa. Visca la Mare de Déu! Visca el Poble Valencià! Visca el Campello!