(L’ambaixador valencià, acompanyat del seu bàndol s’acosta al castell; toc d’atenció Fanfarria; el sentinella és al castell, ocupat pel bàndol moro.)
AMBAIXADOR VALENCIÀ
Ahir van caure els meus valents, que en lluita a cara o creu l’ànima van donar a Déu
i el cos a mal contendent. Reblides per núvols de cendra hem vist la nostra rica terra, l’agraïda mare mar de sempre i la casa on ens van nàixer.
Campellers, que encara vibreu! l’esperança al puny durem sempre!
L’altiva palmera que plora i la trista desfeta clama vinguda d’aquesta mar d’enveges, haurà de ser el testimoni de la nostra brega segura, que contra tot dubte i pena
al jardí perdut durà pau i justícia pels ingrats. Serem persistents com les ones retallant dia i nit la platja; serem tempestat que rosega tota duresa en la penya per tal d’obrir portes a la mar. Així, la nit del fracàs en què sols murmuren infàmies es tornarà foc marcial i reverdirà l’ametler sobre aquest pedregar eixut al qual més ens arraïlem,
tan abraonats com l’espart a la terra que coneix íntimament.
Cansats vilatans del Campello! Amunt el cor, avant l’acer, no és cap Hèrcules el turc,
i el gran brumit de les armes és l ́himne amb què vencerem bé a la mar, o bé a l’arena. Eixa és la fe i la flama que deixaren als fills dels fills.
Hereus de sang valenciana venim a redimir l’afront que vol ara agenollar-nos
davant de tal bandositat que devasta tot cel i terra. No hem de témer caure esclaus, ni més acovardits condoldre-se’n, perquè els socors serem nosaltres i el braç de la Mare de Déu dirigint el clam que ressona al Vincle, a la Condomina, a Alacant, encesa de fúria,
al Xarco i Benimagrell, on ens ajuntarem en pinya per reballar el moro a la mar; lluny per sempre del costat nostre l’extorsionador i el pirata que vol governar amb malícia.
(L’ambaixador valencià s’aproxima fins al castell, davant del sentinella moro.)
Sentinella!
SENTINELLA MORO
Qui viu?
AMBAIXADOR VALENCIÀ
València, pàtria meua.
SENTINELLA MORO
Què preteneu? Quines intencions vos duen ací?
AMBAIXADOR VALENCIÀ
No t’estranyes, vencedor, i crida el teu ambaixador per tal que tinga a bé escoltar-me.
(El sentinella fa un senyal amb el braç, ix l’ambaixador moro.)
ni perdre’l per vana amenaça; orgull ens dóna la victòria, i vassallatge deureu sempre
als noms de Dragut i Salàh-Rais. Bon consell vos convé encara si més desastres no voleu: coveu les nafres que teniu amb paciència de sant, invoqueu pietat profètica i el cos trobarà conhort. El desfet poble que dueu arrossega l’amarg dolor d’haver perdut el seu blasó i carn de la pròpia carn que ara doblega l’esquena i fa feixuga la batalla. De lluny hem vingut a Ibèria i ha valgut fer-se a la mar. Endemés, tindrem altre trumfo si hi ha segures dues voltes, ja que mesurar l’antull vostre no amainarà els moros; si en una ocasió, amb créixens, vam véncer de sobres, no vos desfarem en una altra? No vulgueu ser el guanyadori somniar en vella glòria que val més perdre que més perdre. Prudència sempre és amiga, l’atorrollament enemic. Alceu el camp i a refer-vos que la nova llei heu d’admetre, això és per mal que vos coste, encara que no vos convinga.
AMBAIXADOR VALENCIÀ
L’única possible refeta és rentar la sang i l’ofensa amb més sang i a mort, si cal,
i a pel salvament de la vila que en mans com les vostres, Déu sap on devallarà la misèria.
Saps que per ben sentat que estigues, que no pots caure mai no ho digues.
El foc escopit per les armes que embrutaren calç i arena ja mai obriran més clevills sobre hòmens ni terra cuita. No coneixereu vassallatge ni poder sobre campellers; de la ratlla de Guardamar a Salses hi ha l’alerta de barrar el pas i la gana a veles de llenç recremat, tal com veig que acabareu ara. Hem encés ja el nostre nervi, que no és cap antull ni bram, sinó la dignitat d’un poble que recuperarà la plaça a què mai no hem abdicat.
Des d’ací no hi ha cansera quan cal desfer-vos el mal somni oït d’alguna caragola
que desitjava espantar-vos. Prepareu espases i fletxes, que la pólvora és banyada,
la vostra, de tanta mentida: fantasies i ambaixades no són més que altres alardos, mai es sap si és gros el nap fins que s’ha descobert el cap. Encomaneu-vos al profeta
i feu-li els ritus sectaris que acostumeu a fer sempre, perquè hui el plor serà llarg
per a eixugar-lo entre faixes o cobrir-lo amb el barret. Tenim la confiança alta,
ja ens arriben els reforços de Mutxamel i Cabrafic, Busot i llomes de Xixí,
i els gemecs es tornen crit a la guerra i la revolta.
AMBAIXADOR MORO
Parlar sense trellat és fàcil, també pujar irreals torres, però el bac pot ser instructiu, i, a més, la tercera pedra; tot per tastar l’amarg baladre i voler collir l’esbarzer.
La maror ha de sufocar el vostre ànim exaltat i si no la meua guàrdia vos durà a l’ocàs del temps: la darrera nit dels valents, els que creuen ser-ho tan sols però no ho han pogut mostrar. Mariners experts i soldats enfurits vos esperaran per a defensar el profit
de la pirateria gosada. Als valencians de la Creu els toca ja calar les veles,
que més val ser cap de sardina que no la cua del pagell.
AMBAIXADOR VALENCIÀ
Bé sé jo que ho pagareu i prompte serà, per ventura; besareu la terra fangosa de la sang dels vostres sicaris.
AMBAIXADOR MORO
Si voleu guerra, la tindreu, si voleu sang, en tastareu,si voleu hissar la senyera
serà com a mortalla vostra, si voleu furtar-nos la plaça no voreu més el trenc de l’alba. Som i serem els sobirans per damunt quisvulla monarca, príncep o sultà o califa. Coratge no en faltarà per tal de tallar-vos el pas i anegar-vos la llengua que ja cansa i em mareja d’oir-vos romanços cremats. Aneu directes a morir, ja vau caure i el cos pesa, admireu l’últim sol de hui si és que preferiu l’encontre, i cenyiu-vos ben fort l’espasa que trobareu pedra de marbre amerada de vivor mora que evitarà desfer la història.
AMBAIXADOR VALENCIÀ
Qui cau i s’alça no ha caigut;i nosaltres ni hem caigut ni demanem cap de les llàstimes. Ben veritable és la forçai ben veritable és l’ànim, com segura ja és l’ajuda
dels qui van derrocar Al-Azrak, els alcoians, entre més valencians que prompte tindreu davant.
AMBAIXADOR MORO
Soldats i guàrdies descalçats, ni un ni mil, no espanten. Veniu tots, vingueu-ne molts que tots ho pagareu car.
AMBAIXADOR VALENCIÀ
Espereu-nos amb canons, amb fones o amb espases, ja parlarem d’arrogància…
AMBAIXADOR MORO
Veig, que prompte serà, i m’alegre… ja em cansen tantes raons, la mar vos rentarà les llàgrimes.
AMBAIXADOR VALENCIÀ
La Mare de Déu dels Desemparats val! Campellers que bé la voleu: Sus i a la càrrega!
AMBAIXADOR MORO
Vos esperem. Tornarem a ser vencedors. Germans turcs i moros granadins, berbers i morisma de cor valerós, que les armes responguen!
(Disparen, hi ha una lluita a espasa entre capitans i ambaixadors d’un i altre bàndol, la banda de música toca una Marxa Crsitiana.)