Les Festes

La desitjada costa del llevant peninsular sempre ha sigut destinació de múltiples civilitzacions. Durant l’època que ens ocupa, vaixells sarraïns realitzaven incursions constants i, a vegades, flotes invasores desembarcaven a les seues platges.

Durant les celebracions de les gents d’aquestes terres, confiaven les seues vides a uns pocs elegits que custodiaven el seu merescut descans i en cas d’albirar un vaixell enemic, donaven avís a la població. Situats en baluards defensius, encenien el Foc d’alarma que era secundat per uns altres de caràcter similar, partint genets a proclamar la mala notícia als senyors del territori i habitants de l’interior.

Els reduïts cossos de guàrdia de la població s’aprestaven a la defensa a l’espera de l’arribada de reforços, intentant retardar el desembarcament de les forces invasores secundades per artilleria naval. Després de l’angoixant i, a vegades escassa resistència, el Capità de les tropes vilatanes, comandant de les forces formades per efectius de les comarques circumdants, acudia a socórrer a l’assetjada resistència. Cavallers i estandards li precedien quan

sota el clamorós ritme dels sons marcials, desembocaven en el camp de batalla. A la seua arribada els canons parlaven incessants i el sarraí empal·lidia; sense flota més pròxima estaven perduts i a la seua ràpida arribada encomanaven les seues oracions.

Després de l’anàlisi de la situació, el Senyor arabesc prenia la seua decisió. Mentre les gents senzilles s’encomanaven a la seua Patrona, que la missa no seria una altra que el seu retorn a la terra africana que els va veure nàixer.

El Desembarcament ha iniciat, al moro Capità la cobdícia li ha encegat. Envia les seues hosts i vassalls, tots en el sòl i pels seus harems a cavall. Lluita a la platja, honor tacat, el moro invasor al cristià ha expulsat. Només queda fer-se fort en el fortí empedrat i esperar que els exèrcits acudisquen a recuperar el territori arrabassat.

El moro saquejador sabedor del seu predomini, pausadament amb el seu festeig l’avanç ha iniciat i després de nuls intents de resistència als peus de la fortalesa al seu ambaixador ha enviat.

L’Alardo és un acte essencial per a la Festa Mora-Cristiana; és porció de la seua trilogia i part identificativa i diferenciadora respecte d’altres celebracions, ja que la pólvora és ritual, llegat del poble àrab en la nostra cultura valenciana, part d’Orient que va deixar la seua herència durant anys de convivència mediterrània. Fragments de la cultura dels pobles berbers, amb els seus homenatges i celebracions, són ressons del fragor de les batalles que, com en les tradicions cristianes, han adaptat en l’esdevenir dels temps. La Festa, com actualment la coneixem, va nàixer, va créixer i es va fonamentar entre el fum blanc, el tro i l’olor de pólvora.

Durant el segle Xvii, esquadres de les soldadesques rendien honors amb les seues salves d’arcabusseria al Patró o Patrona de molts pobles, o a les Autoritats a vegades excepcionals, acompanyant en les processons de caràcter religiós o cívic. Sembla que el binomi bé i mal fonamenta les creences d’aquelles gents que, portades pels esdeveniments quotidians llavors va provocar en un moment indeterminat la manifestació popular d’un sector vestit a la manera moruna i de l’oposat vestit en representació cristiana, arribant a manera de simulacre festiu a enfrontar-se amb salves d’arcabusseria. En transcórrer els anys les funcions originals es van transformant en simulacres d’enfrontaments que, sota guions de tints històrics, originen el joc de la conquesta i defensa d’algun monument o element d’importància rellevant per al poble i la seua història.

L’ambaixada és, en les festes de Moros i Cristians, una doble representació en la qual intervenen pocs personatges, generalment el capità, l’ambaixador i un sentinella de cada bàndol. Es duu a terme en el marc d’un castell —real o simulat— i sol antecedir a la batalla d’arcabusseria. Primer els musulmans sol·liciten la rendició de la plaça, produint-se el rebuig i la posterior batalla, en la qual aquests guanyen. La victòria musulmana sol representar-se col·locant algun símbol en una torre del castell. Posteriorment s’inverteixen els papers i són els cristians els que acudeixen al parlament, amb idèntic resultat i victòria final.

Les Ambaixades del Campello són un dels actes de les festes del nostre poble més volguts i valorats pels festers i visitants que ens acompanyen. Cada any, dos festers dels diferents bàndols, pertanyents a les comparses que ostenten les capitanies, es mesuren cara a cara amb la paraula com a única arma, per a defensar els seus interessos i portar als seus bàndols a la conquesta del poble del Campello.

Els textos de Vicent Berenguer Micó reflecteixen la realitat identitària del poble del Campello, fent referència als espais, partides i realitats del municipi, així com descrivint el caràcter i fermesa dels campellers davant les adversitats.

És destacable que les Ambaixades del Campello estan escrites en la nostra llengua, el valencià i, a poc a poc, van sent un referent dins de la festa de Moros i Cristians.

RESSENYA:

Cada associació festera participa disfressada representant un tema en concret, bé com a manifestació festiva general de temes d’actualitat o concretant i criticant particularment algun fet, personatge o persones públiques.

Un exemple representatiu, entre altres, seria les noces reals de 2004 representada, íntegrament, per la Comparsa Marrocs que tant va donar que parlar al públic assistent.

RESSENYA:

El poble en general i els festers en particular, vestits amb les indumentàries oficials representatives de cada comparsa, participen en aquest acte tradicional d’acció de gràcies a la patrona del poble i de les nostres festes majors, la Verge dels Desemparats.

L’avinguda de la Generalitat s’ompli de flors i fruits portades amb les mans, amb els braços o en gran varietat de cistelles, entapissant a vista d’ocell el recorregut pels carrers cèntrics del poble i acompanyats, com mana la tradició, per les bandes de música.

Grans i menuts, festers i ciutadans participen tots a una desbordant manifestació de fervor popular.